Galeriacicastello

A mi d’entrada em sembla be que hi hagi, que tenim una ràdio municipal, sempre que la mateixa estigui dirigida a la pluralitat existent en la societat castellonera, sempre que file prim per a tots, sempre que en la mateixa tinguen cabuda totes i cadascuna de les institucions hagudes i les que puguen haver en Castelló de la Ribera, sempre que no sigui una ràdio supeditada al poder existent en l’administració, com també em sembla be que la mateixa tingui un subvenció de l’ajuntament, subvenció que per a evitar partidismes com hi han en el present, fora aprovada pels dos terços dels regidors.

Pero, sempre hi ha un pero, en el meu poble la ràdio no és tots, de tots els castelloners, en el meu poble la ràdio és d’uns quants, està oberta sol per a uns quants, els demés com si la mateixa (la ràdio municipal), fossi privada, algún trellatet de tan en tan, i apaga que ve el de la boina. Recorde que em vaig oferir a dur un programa d’esports en el poble com cal, no com l’han fet, i en rebutjaren per no ser del bandol moro, després de 5 anys d’experiència en ràdio Peninsular, en el programa esportiu del senyor Conejero, amb audiència pertot arreu del país, amb dos premis al millor locutor esportiu del programa, després d’haver fet un programa local Marato Esport, on tenien cabuda tots els diferents esports locals, tots els esportistes locals, amb una audiència fiable del 40% de l’aficionat local, em va dir el criat de l’amo que no estava preparat, que tenia un altra persona més qualificada, o sigui, uno del bandol moro i aquí es on tenim el pero de sempre per a poder progressar en algo; l’amiguisme, l’endoll, i el poc nivell, abunda, es conreja, naix, està present huí en jorn en la ràdio de Castelló de la Ribera, una llastima, pero és veritat, al menys mentre el ventet li bufe de cara al responsable.

Joan Alfred Climent i Quiles.

Castelló de la Ribera, Agost 2006