dimecres, d’agost 30, 2006
Castelloneres i castelloners pel món. Una iniciativa cívica amb un futur educatiu. (Castelló de la Ribera)
Una de les possibilitats que ofereix aquest fòrum és la d’estar assabentat de l’actualitat castellonera independentment del lloc del món on estem connectats a la xarxa. A les alçades que estem, és una iniciativa que es feia imprescindible i que la institució local pública per excel•lència, l’ajuntament, i més concretament l’actual govern municipal, continua menystenint. A més a més, és un recurs altament cívic i sociabilitzador que, afortunadament, manté una independència i objectivitat respecte dels seus col•laboradors i usuaris magnífica, amb l’objectiu de millorar el debat i la vida de les ciutadanes i dels ciutadans de la vila. Per tot això i més, el meu reconeixement públic.
M’agradaria aprofitar el fòrum per tal de proposar a totes i a tots els internautes, així com també a les usuàries i als usuaris que ens visiten, la possibilitat d’enviar una fotografia amb un missatge de text. Evidentment, em referisc a totes aquelles persones vinculades a Castelló que, per un motiu o per un altre, ja no viviu a prop de nosaltres, però que de ben segur teniu un record i una estima especial pel poble. Emigrants o descendents d’emigrants, familiars de gent de Castelló que heu sentit els vostres pares o familiars parlar del poble, que vingueu poc o mai per ací, conteu-nos què recordeu, una anècdota entranyable, un aspecte insòlit, un desig, una salutació. Com vos ha acollit el territori on viviu ara? Com és de semblant o de diferent? Què enyoreu? Què vos va motivar a anar al nou país?
De ben segur que hi ha castelloneres i castelloners, o descendents, escampats arreu dels cinc continents, i que ara tenim una excel•lent possibilitat de comunicar-nos i de contar-nos coses. Estic convençut que, amb el vostre testimoni, ens podreu ajudar a acollir millor les persones que en aquestes hores ens toca acollir, o inclús cooperar amb la tasca que desenvolupeu o necessiteu allà on viviu. Els joves castelloners necessiten molts testimonis per tal de no caure en la xenofòbia, que tants disgusts ens pot donar.
També pense que el boca a boca és una bona manera de saber on hi ha castelloners i de posar-se en contacte amb ells. Per tant, es molt necessària la vostra col•laboració. Coneixeu algú que visca a França, a Mèxic, a l’Àfrica, al Brasil o a Londres? Teniu familiars a l’Argentina? Vinga, una foto i un escrit.
Moltes gràcies i molta sort!
Vicent Bravo
Castelló de la Ribera, agost de 2006
La Ràdio Municipal a Castelló de la Ribera
A mi d’entrada em sembla be que hi hagi, que tenim una ràdio municipal, sempre que la mateixa estigui dirigida a la pluralitat existent en la societat castellonera, sempre que file prim per a tots, sempre que en la mateixa tinguen cabuda totes i cadascuna de les institucions hagudes i les que puguen haver en Castelló de la Ribera, sempre que no sigui una ràdio supeditada al poder existent en l’administració, com també em sembla be que la mateixa tingui un subvenció de l’ajuntament, subvenció que per a evitar partidismes com hi han en el present, fora aprovada pels dos terços dels regidors.
Pero, sempre hi ha un pero, en el meu poble la ràdio no és tots, de tots els castelloners, en el meu poble la ràdio és d’uns quants, està oberta sol per a uns quants, els demés com si la mateixa (la ràdio municipal), fossi privada, algún trellatet de tan en tan, i apaga que ve el de la boina. Recorde que em vaig oferir a dur un programa d’esports en el poble com cal, no com l’han fet, i en rebutjaren per no ser del bandol moro, després de 5 anys d’experiència en ràdio Peninsular, en el programa esportiu del senyor Conejero, amb audiència pertot arreu del país, amb dos premis al millor locutor esportiu del programa, després d’haver fet un programa local Marato Esport, on tenien cabuda tots els diferents esports locals, tots els esportistes locals, amb una audiència fiable del 40% de l’aficionat local, em va dir el criat de l’amo que no estava preparat, que tenia un altra persona més qualificada, o sigui, uno del bandol moro i aquí es on tenim el pero de sempre per a poder progressar en algo; l’amiguisme, l’endoll, i el poc nivell, abunda, es conreja, naix, està present huí en jorn en la ràdio de Castelló de la Ribera, una llastima, pero és veritat, al menys mentre el ventet li bufe de cara al responsable.
Joan Alfred Climent i Quiles.
Castelló de la Ribera, Agost 2006
L'Alta Tensió a Castelló de la Ribera En totes les notícies que apareixen últimament sobre la lluita contra lla instal•lació de les torres d’Alta Tensió, observem que el nostre poble i el nostre alcalde no figuren en cap. Serà que Castelló accepta aquestes torres al seu terme? Sabem que no fa massa temps el nostre alcalde i, suposem que també Esquerra Unida-Castelló, formaven part de la Plataforma contra les torres de l’Alta Tensió. Així ho podem comprovar si consultàvem les hemeroteques i els enregistraments de TV Ribera. En aquests documents consta de forma clara l’opinió del senyor Gregori sobre aquest tema. L’opinió que tenia en aquell moment, és clar. Però, com passa sovint entre la classe política, i com ha passat en altres temes, el temps en el poder pot haver fet canviar les opinions i, en conseqüència, les decisions. Aquests canvis de postura poden ser més fàcils d’adoptar si darrere no hi ha un partit polític que mantinga els nivells de reivindicació que tenia quan era a l’oposició. Si aquest partit no té un funcionament en el qual es faça un seguiment i una anàlisi rigorosa de la política local, les decisions es van deixant només en mans d’aquells que formen part de l’ajuntament i, massa sovint observem com quasi tot es delega en l’alcalde. Greu error que a la llarga se sol pagar car en política. Quan això passa, els que tenen el poder solen fer-se acomodats i apessebrats. Si el nostre ajuntament accepta les torres, vol dir que claudica davant d’una multinacional de les elèctriques com és IBERDROLA, i per tant accepta la instal•lació en les condicions que vol l’empresa. Condicions no gens favorables al medi i perjudicials per a la salut de les persones.
Suposem que el senyor Gregori explicaria al seu partit les raons que el portaren a canviar de postura en el tema de l’Alta Tensió. Esquerra Unida-Castelló, podem pensar, que tots els seus membres, acceptarien convençuts, fins i tot, aquells afiliats que sempre han sigut militants de l’ecologia.
Fins ací, la referència, sobre les torres, respecte dell senyor alcalde i Esquerra Unida-Castelló, però i la resta de partits?, i la resta del poble?, què hem fet al respecte? A la resta del pobles, Manuel, Rafelguaraf, Barxeta, s’han creat plataformes cíviques contra l’Alta Tensió i la gent s’ha implicat i està fent sentir la seua veu, està intentant que els poders tinguen en compte la seua voluntat. Nosaltres no res. Hem de reconéixer que som un poble bastant meninfot. No ens mobilitzem fàcilment, ni ens comprometem encara que siguen temes que afecten la nostra salut i la nostra qualitat de vida. Ens agrada, com algú ja ha criticat en aquest pàgina, fer “política de bar”. Pense que no està malt fer “comentaris de bar”, però podríem pegar un passet més i fer algunes accions perquè la veu de Castelló es fera sentir, perquè ací som moltes i molts els qui volem que les coses es facen de forma diferent.
Nosaltres, des de la Plataforma Cívica, volem denunciar accions i omissions que no beneficien Castelló, però alhora volem donar alternatives que siguen constructives. Creiem que encara som a temps perquè passem a l’acció i ens unim als nostres pobles veïns que lluiten contra les torres d’Alta Tensió. L’ajuntament podria explicar quina és la situació actual. El senyor Gregori podria fer una assemblea explicativa com va fer alguna vegada l’anterior alcalde d’Esquerra Unida. Els senyors Andreu Pons i Eugeni Gregori, pensadors i organitzadors de les Xerrades al Musical, podrien preparar-ne una sobre el tema amb participació oberta als altres partits.
Nosaltres pensem que una de les obligacions del poder és fer pedagogia de la seua acció política, és a dir, ensenyar què és i com funciona la democràcia real. Informar de les decisions que es prenen i donar-ne les raons. Això que no se sol fer, és una de les principals causes de la falta de participació i d’implicació de les ciutadanes i ciutadans en les qüestions públiques. La conseqüència més clara és l’allunyament, cada vegada més gran, entre els polítics i els ciutadans. Tots podem pensar que el nostre poble és un poble panxacontent o, per contra rebel•lar-nos i passar a l’acció. La nostra pàgina pot servir per aglutinar iniciatives per lluitar contra les torres d’Alta Tensió.
La proposta està feta.
http://www.acicastello.org/noticia.asp?id=111
