Galeriacicastello

Enguany l’arribada de la tardor ens ha vingut una mica tard si tenim en compte que l’equinnoci es produeix cap al 21 de setembre. Es tracta per a mi d’una de les estacions en la qual més gaudisc quan em penje la càmera al coll. Des de la perspectiva de la naturalesa, es tracta d’una època de serenitat on l’estiu a perdut la seua força, les fulles dels arbres han començat a caure i a perdre el verd intens que és substituït pel groc i el dorat, un autèntic espectacle de color que ens convida a la relaxació i al descans abans de que, l’hivern ens mostre la seua cara més dolenta en forma de fred i de gelades.

Els motius fotogràfics apareixen en qualsevol racó del bosc i, al nostre terme especialment a la zona d’obaga del Castellet que és la que està orientada cap al nord i per tant la més humida. La molsa, d’un verd intens s’esten a manera de catifa pel sòl de la serralada on al damunt, i després de les primeres pluges, creixen multitud d’espècies de bolets, cadascun d’una forma, un color i una grandària diferents.

El passat dia 10 de novembre vaig dedicar la vesprada a fotografiar algunes espècies de bolets que encara no tenia al meu arxiu però, concretament buscava una imatge que tenia en ment des de feia un temps. Una imatge difícil d’aconseguir doncs, tenien que coincidir varies circumstàncies les quals formarien la composició del fotograma, a saber: uns bolets, la pluja i un gripau. Respecte als bolets “cap problem” ara és relativament fácil trobar-los, la pluja calia esperar-la i finalment el més difícil, intentar que el gripau prèviament capturat romangués quiet al voltant dels bolets, cosa que s’aconseguí donant-li algun que altre cuquet.

Per a obtindre aquesta fotografia amb un mínim de garanties és imprescindible aplicar una tècnica molt depurada per a que totes les variables buscades queden reflectides al nostre CCD (soport elèctronic de les càmeres digitals modernes on és registra la imatge). Vaig fer us d’un complicat sistema de 3 flaixos, 2 per davant il·luminant frontalment l’escenari i un per darrere a contrallum per donar volum, a més estaven situats estratègicament per eliminar les possibles sombres dures molt habituals quan treballem amb llum artificial. Els 3 flaixos disparats a velocitats de l’orde de 1/8000 de segon foren suficients per a “congelar” les gotes de la pluja.

Els paràmetres de càmera (obturació i diafragma) estaven ajustats per obtenir una profunditat de camp considerable i per tant, una major nitidesa. El resultat el podem comprovar a la foto que tanca aquest escrit.

Amb articles com aquest que, d’una manera desinteressada aniré pujant a la web d’ara endavant el que pretenc és, apropar al públic en general a la nostra natura avui tan oblidada i castigada per a que es sensibilitzen i respecten el poc que ens queda als castellonencs. Fins l’altra.

Josep Mena Àlvarez 20/11/2006
Fotògraf de natura
www.fotosnaturaleza.com

www.acicastello.org

# posted by acicastello.org @ 15:51 0 comments