Galeriacicastello

2007-01-27T12:45:00.000+01:00

Les Xerrades al Musical

Dins del cicle Les Xerrades al Musical/Ideal, els presenten les activitats culturals per als propers mesos:

Regidoria de Cultura
Ajuntament de Castelló de la Ribera

www.acicastello.org

2006-12-26T13:08:00.000+01:00

Galeria de fotos dels Campionats Autonòmics de Raspall Individual i per Parelles
Desembre de 2006

2006-11-20T15:51:00.000+01:00

L’arribada de la Tardor

Enguany l’arribada de la tardor ens ha vingut una mica tard si tenim en compte que l’equinnoci es produeix cap al 21 de setembre. Es tracta per a mi d’una de les estacions en la qual més gaudisc quan em penje la càmera al coll. Des de la perspectiva de la naturalesa, es tracta d’una època de serenitat on l’estiu a perdut la seua força, les fulles dels arbres han començat a caure i a perdre el verd intens que és substituït pel groc i el dorat, un autèntic espectacle de color que ens convida a la relaxació i al descans abans de que, l’hivern ens mostre la seua cara més dolenta en forma de fred i de gelades.

Els motius fotogràfics apareixen en qualsevol racó del bosc i, al nostre terme especialment a la zona d’obaga del Castellet que és la que està orientada cap al nord i per tant la més humida. La molsa, d’un verd intens s’esten a manera de catifa pel sòl de la serralada on al damunt, i després de les primeres pluges, creixen multitud d’espècies de bolets, cadascun d’una forma, un color i una grandària diferents.

El passat dia 10 de novembre vaig dedicar la vesprada a fotografiar algunes espècies de bolets que encara no tenia al meu arxiu però, concretament buscava una imatge que tenia en ment des de feia un temps. Una imatge difícil d’aconseguir doncs, tenien que coincidir varies circumstàncies les quals formarien la composició del fotograma, a saber: uns bolets, la pluja i un gripau. Respecte als bolets “cap problem” ara és relativament fácil trobar-los, la pluja calia esperar-la i finalment el més difícil, intentar que el gripau prèviament capturat romangués quiet al voltant dels bolets, cosa que s’aconseguí donant-li algun que altre cuquet.

Per a obtindre aquesta fotografia amb un mínim de garanties és imprescindible aplicar una tècnica molt depurada per a que totes les variables buscades queden reflectides al nostre CCD (soport elèctronic de les càmeres digitals modernes on és registra la imatge). Vaig fer us d’un complicat sistema de 3 flaixos, 2 per davant il·luminant frontalment l’escenari i un per darrere a contrallum per donar volum, a més estaven situats estratègicament per eliminar les possibles sombres dures molt habituals quan treballem amb llum artificial. Els 3 flaixos disparats a velocitats de l’orde de 1/8000 de segon foren suficients per a “congelar” les gotes de la pluja.

Els paràmetres de càmera (obturació i diafragma) estaven ajustats per obtenir una profunditat de camp considerable i per tant, una major nitidesa. El resultat el podem comprovar a la foto que tanca aquest escrit.

Amb articles com aquest que, d’una manera desinteressada aniré pujant a la web d’ara endavant el que pretenc és, apropar al públic en general a la nostra natura avui tan oblidada i castigada per a que es sensibilitzen i respecten el poc que ens queda als castellonencs. Fins l’altra.

Josep Mena Àlvarez 20/11/2006
Fotògraf de natura
www.fotosnaturaleza.com

www.acicastello.org

2006-11-19T12:55:00.000+01:00

Galeria fotos Concert Santa Cecília

Dissabte 18 de novembre, a les 19:30 hores al Teatre Ideal.

A càrrec de:

Banda Juveníl Ateneo de Cullera
i
Banda Juveníl Lira Castellonera

En aquest acte, es va donar entrada als nous músics que a partir d’este moment formaran part de la Banda Juvenil Lira Castellonera:

Els nous components són:

Clarinet:

Andrea Vidal Santamaria

Oboés:

Clara Gregori i Gregori

Raquel Penalva Olcina

Saxo Alt:

Adrià Martorell Cano

Saxos Tenors:

Joan Vela Galbis

Vicent Beltràn Gonzàlez

Trombó:

Andreu Rodriguez Martorell

Trompeta:

Guillem Rodriguez Calatayud

Percussió:

Carles Martorell López

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

2006-11-09T13:37:00.000+01:00

Projecte nou Col·legi Públic de Castelló de la Ribera

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

2006-11-04T19:02:00.000+01:00

Obres Ronda l'Almenà

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

2006-10-30T13:42:00.000+01:00

El California

2006-10-26T18:21:00.000+02:00

Agenda Cultural

Concert a l'Esglesia Parroquial de Nostra Sra. de l'Assumpció

Divindres, 27 d'Octubre de 2006 a les 22:00 h.

Les Xerrades al Musical

Presentació del Llibre "La saliva del Sol" de Manolo Moreno

Bar Societat Musical dissabte, 28 d'octubre de 2006 a les 20:00h.

2006-10-21T18:41:00.000+02:00

Fotos Partit d'Handbol a Castelló de la Ribera

Dissabte 21 d’octubre partit d’handbol ací a Castelló de la Ribera

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

2006-10-19T21:03:00.000+02:00

Concert del Nou d'Octubre
Divendres, 06 d'octubre de 2006, en el Teatre Ideal, a les 22:30 hores
Organitzat per la Societat Musical Lira Castellonera
Banda Lira Castellonera
Director: Alexis Calvo
Galeria fotogràfica per gentilesa de David Talens

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

2006-10-11T13:11:00.000+02:00

Telèfons i Horaris d'interés

2006-10-11T11:30:00.000+02:00

Prova contundent del calfament global

2006-10-08T18:02:00.000+02:00

Unos ladrones roban en el réten de la polical.

2006-09-18T10:11:00.000+02:00

Concert a la Fresca

Divendres, 15 de setembre de 2006, en la Plaça de l’Om, a les 22:30 hores

Organitzat per la Societat Musical Lira Castellonera

Banda Juvenil Lira Castellonera

Director: Raúl Seguí Penadés

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Fotos: David Talens i Climent

2006-09-11T11:18:00.000+02:00

Riu Xúquer a l'altura de "la barca"

Castelló de la Ribera, 8 de Setembre de 2006

Fotos fetes per Marc Benetó i Salvador Ortiz

2006-09-07T17:41:00.000+02:00

Fotos excursió al riu frare en Bicorp a finals de Juliol

2006-09-05T11:57:00.000+02:00

Carta d'una víctima del metro

A mi des de menuda sempre m’havia agradat inventar i fer màquines i aparells inèdits.

Recorde, quan tenia uns nou anys, com vaig construir un robot amb les peces d’alguns electrodomèstics vells que els meus pares havien abandonat en la cambra dels trastos. Volia ser enginyera. Els estudis en la Politècnica de València m’han exigit un gran esforç. Han estat uns anys en què, pràcticament, només he viscut per a l’estudi. Però ha valgut la pena, he aprés molt i he aconseguit un dels meus somnis.

Aquell dia vaig anar a València amb el meu pare. Vàrem quedar si ell acabava prompte, tornaríem junts amb el cotxe. Mon pare és un polític molt conegut a la comarca. Aquest dia havia anat a fer unes gestions en la conselleria d’Infrastructures i Transports. Segurament volia que tornàrem junts per poder parlar, ja que per les seues obligacions aquests moments eren cada vegada més escassos. La veritat és que per parlar sempre he tingut a ma mare, que ha estat la persona que més m’ha ajudat perquè poguera acabar una carrera tan dura a la Politècnica. Ma mare ha estat pendent, cada dia, de la nostra educació. No només del tema de l’escola i dels estudis posteriors, sinó de tot allò que implica l’educació dels fills en una societat tan complexa com l’actual. El meu pare ha dedicat la major part del seu temps a la política, a l’ideal de millorar la societat. No tot el seu temps, però quasi. Primer, sempre ha estat la política, després la família.

Aquell matí de dilluns 3 de juliol, vaig anar a la universitat, per saber, si finalment, era ja enginyera. Em vaig alçar molt matí perquè havia quedat amb el meu millor amic per esmorzar a València i parlar sobre les vacances. Pensàvem anar uns dies a Formentera i recórrer tota l’illa amb bicicleta. Banyar-nos en les platges d’aigües cristal•lines, prendre el sol i passar uns dies amb uns amics italians que havíem conegut en el viatge de final de carrera. Quan vaig saber les notes finals estava tant contenta que només volia arribar a casa. Li vaig telefonar a mon pare. Ja tens una filla enginyera! Després de parlar amb ell, vaig començar a marcar per donar-li la notícia a ma mare, però no!. Li vaig enviar un missatge a mon pare i li vaig dir que no m’esperara, que acabara tranquil•lament la seua feina perquè jo agafaria el primer trenet que passara per plaça d’Espanya i me’n tornaria al poble. Volia compartir l’alegria de la notícia, en directe, amb ma mare i els meus germans. El meu amic Robert volia que ho celebrara amb ell, que dinàrem junts a la platja de la Malvarosa. Vaig dir-li que no, que ja tindríem totes les vacances per celebrar-ho. Només volia arribar prompte a casa i abraçar ma mare i els meus germans. Em va acompanyar fins la plaça d’Espanya, vàrem baixar les escales, ens vàrem donar un bes i ens vàrem acomiadar fins dijous.

Ara ja no podré exercir d’enginyera . No sé encara on estic. És un indret diferent a tot el que he conegut fins ara, això si, és un lloc tranquil, plàcid, pareix que l’espai i el temps ací no existeixen.

Nosaltres les víctimes ja no podem fer res, ja no existim en el món dels vius, ja no podem compartir res amb els éssers que més ens estimem. Els qui sí podeu fer alguna cosa, per nosaltres, per les nostres famílies, però també per vosaltres, sou vosaltres mateixos. Com a mínim podeu fer que se’ns recorde, que no s’oblide que vàrem ser víctimes per alguna raó. Nosaltres mai no havíem volgut ser víctimes, no havíem volgut mai aturar les nostres il•lusions i projectes de la forma com ens vàrem obligar a fer-ho. Nosaltres no ho volíem així.

Va ser la incompetència i la irresponsabilitat de tots aquells que tenen el deure de vetlar per la seguretat en els transport públic. Ells que sabien com era la seguretat de la línia 1 del metro de València, van deixar que això passara. Irresponsabilitat política, entre altres coses, per malgastar els diners públics en històries i actes innecessàris i per desviar partides dels pressupostos destinades exclusivament per millorar les infrastructures d’aquell mitjà de transport en el qual deixàrem d’existir.

Ara ja s’han instal•lat les balises de frenada automàtica. Ara, sí. Si hagueren estat instal•lades no hauria passat la desgràcia. Després de la desgràcia, els polítics han negociat i debatut, en una espècie de comissió, o potser, un teatre de l’absurd o de la burla, amb l’únic objectiu de perdre els menys vots possibles i procurar traure’n la major rendibilitat amb el mínim cost polític.

Nosaltres, les víctimes, ja no existim per a ells, només existim en les memòries dels nostres familiars i dels amics. Ara quan veig com han muntat aquesta broma esperpèntica per aclarir què ha passat, comprenc que nosaltres i vosaltres no existim mai per a ells. Ells a la seua. Si tu me’n traus una, jo te’n retraure tres. Tu que vas fer en tots els anys que manareu!, i tu que dius, ara tu ho has fet molt pitjor! Patètic. Crearen la comissió-teatre, només, per tranquil•litzar les seues consciències i, així poder anar-se’n de vacances amb la satisfacció de què havien complit amb el deure que tenien amb la societat. Totes i tots hauran gaudit d’un estiu feliç, hauran viatjat convidats amb els vaixells dels amics constructors i empresaris immobiliaris, hauran menjat àpats exòtics als millors i més cars restaurants de qualsevol illa, hauran rigut, tot i mostrant les seues dentadures límpides, però i les seues ànimes! Segur que estan igual de límpides? L’ànima en la qual tant diuen que creuen, no els reclamarà justícia? La mateixa justícia que reclamen les nostres famílies i nosaltres mateixos des del no-res. No podran enganyar mai ni les seues ànimes, ni les nostres famílies, ni nosaltres les víctimes.

Però ells saben que esteu tots vosaltres. Vosaltres podeu i heu d’exigir que la justícia actue de forma diligent i, que la Generalitat i els partits polítics col•laboren amb la justícia perquè se sàpiguen les responsabilitats de cadascú.

Nosaltres des del dia fatídic, només viurem en el record dels qui ens estimen: ma mare, mon pare, els meus germans, Robert, la família, els amics...Existirem cada vegada que ells i vosaltres ens recordeu.

Ma mare quan parlàvem les dues assossegadament, en adormir-se els meus germans, sempre hem deia, filla, les persones sempre hem de tindre il•lusions per viure intensament, però estigues preparada perquè la vida t’ensenyarà que no tots els somnis són possibles.

Plataforma Cívica de Participació

Castelló de la Ribera, setembre de 2006

acicastello

2006-09-04T16:33:00.000+02:00

I què diguem de l'educació?

Dos mares del Severí

Ja fa más de vint anys, si no recorde mal, que portem demanant una escola pública nova, però res de res a Castelló de la Ribera.

Quan la meua filla major va començar en el Severí, també va començar la filla major del alcalde. Recorde que en una reunió el alcalde va parlar contra tots els polítics del poble i de la conselleria perquè no feen el centre nou i va protestar de les condicions que havien de patir els nostres fills. Va dir que a això no hi havia dret. Han passat prop de vint anys, ara és ell alcalde i al dia de hui el poble encara no sap quan tindrà el centre nou.

Però n'hi ha una cosa que clama al cel. Quan paseu per davant del Severí, mireu bé les clases dels xiquets de 3 anys. Segons tinc entés, estes clases eren provisionals perqùe anaven a fer-se unes definitives ben fetes per a tots els xiquets de infantil. Algú sabrà quants anys durà esta provisionalitat? Però lo més grave és la teulada d'uralita que tenen. La uralita és un material prohibit ja fa anys perque és altament cancerigen. Les criatures més menudes i indefenses, les de 3 anys, són les que han de patir estos pabellons, més propis del segle pasat que de la epoca dels pabellons esportius cuberts, segur que no de uralita. Què fa el nostre ajuntament, l'alcalde, el concejal d'educació, el director, els mestres? Xe, que no pasa res, no sigues aixina xica, és que tu protestes de tot, mira que van a fermos el centre nou, em dia l'altre dia una amiga meua de la junta. Xica un poquet de paciència. Però que tota la gent de l'AMPA, també estan segos?, que no saben que en estes clases els nostres fills més xicotets patixen una barbaritat de fret i calor? Què això no són condicions. Lo de la uralita no té nom, és per a denunciar-los a tots, sobretot als que tenen la responsabilitat més primera, el director i l'alcalde per no exigir que lleven les uralites ja. Espere que estos responsables?, llisquen este escrit a vore si encara tenen algo allà dins i fan alguna cosa de trellat. La vergonya no sé si saben lo que és.

PD. Nosaltres, segurament ja no tindrem xiquets per a les clases de 3 anys, però creguem és injust que encara estem com estem en el Severí.

www.acicastello.org/noticia.asp?id=115

2006-08-30T13:35:00.000+02:00

Castelloneres i castelloners pel món.

Una iniciativa cívica amb un futur educatiu. (Castelló de la Ribera)

Una de les possibilitats que ofereix aquest fòrum és la d’estar assabentat de l’actualitat castellonera independentment del lloc del món on estem connectats a la xarxa. A les alçades que estem, és una iniciativa que es feia imprescindible i que la institució local pública per excel•lència, l’ajuntament, i més concretament l’actual govern municipal, continua menystenint. A més a més, és un recurs altament cívic i sociabilitzador que, afortunadament, manté una independència i objectivitat respecte dels seus col•laboradors i usuaris magnífica, amb l’objectiu de millorar el debat i la vida de les ciutadanes i dels ciutadans de la vila. Per tot això i més, el meu reconeixement públic.

M’agradaria aprofitar el fòrum per tal de proposar a totes i a tots els internautes, així com també a les usuàries i als usuaris que ens visiten, la possibilitat d’enviar una fotografia amb un missatge de text. Evidentment, em referisc a totes aquelles persones vinculades a Castelló que, per un motiu o per un altre, ja no viviu a prop de nosaltres, però que de ben segur teniu un record i una estima especial pel poble. Emigrants o descendents d’emigrants, familiars de gent de Castelló que heu sentit els vostres pares o familiars parlar del poble, que vingueu poc o mai per ací, conteu-nos què recordeu, una anècdota entranyable, un aspecte insòlit, un desig, una salutació. Com vos ha acollit el territori on viviu ara? Com és de semblant o de diferent? Què enyoreu? Què vos va motivar a anar al nou país?

De ben segur que hi ha castelloneres i castelloners, o descendents, escampats arreu dels cinc continents, i que ara tenim una excel•lent possibilitat de comunicar-nos i de contar-nos coses. Estic convençut que, amb el vostre testimoni, ens podreu ajudar a acollir millor les persones que en aquestes hores ens toca acollir, o inclús cooperar amb la tasca que desenvolupeu o necessiteu allà on viviu. Els joves castelloners necessiten molts testimonis per tal de no caure en la xenofòbia, que tants disgusts ens pot donar.

També pense que el boca a boca és una bona manera de saber on hi ha castelloners i de posar-se en contacte amb ells. Per tant, es molt necessària la vostra col•laboració. Coneixeu algú que visca a França, a Mèxic, a l’Àfrica, al Brasil o a Londres? Teniu familiars a l’Argentina? Vinga, una foto i un escrit.

Moltes gràcies i molta sort!

Vicent Bravo

Castelló de la Ribera, agost de 2006

http://www.acicastello.org/noticia.asp?id=81

2006-08-30T13:10:00.000+02:00

La Ràdio Municipal a Castelló de la Ribera

A mi d’entrada em sembla be que hi hagi, que tenim una ràdio municipal, sempre que la mateixa estigui dirigida a la pluralitat existent en la societat castellonera, sempre que file prim per a tots, sempre que en la mateixa tinguen cabuda totes i cadascuna de les institucions hagudes i les que puguen haver en Castelló de la Ribera, sempre que no sigui una ràdio supeditada al poder existent en l’administració, com també em sembla be que la mateixa tingui un subvenció de l’ajuntament, subvenció que per a evitar partidismes com hi han en el present, fora aprovada pels dos terços dels regidors.

Pero, sempre hi ha un pero, en el meu poble la ràdio no és tots, de tots els castelloners, en el meu poble la ràdio és d’uns quants, està oberta sol per a uns quants, els demés com si la mateixa (la ràdio municipal), fossi privada, algún trellatet de tan en tan, i apaga que ve el de la boina. Recorde que em vaig oferir a dur un programa d’esports en el poble com cal, no com l’han fet, i en rebutjaren per no ser del bandol moro, després de 5 anys d’experiència en ràdio Peninsular, en el programa esportiu del senyor Conejero, amb audiència pertot arreu del país, amb dos premis al millor locutor esportiu del programa, després d’haver fet un programa local Marato Esport, on tenien cabuda tots els diferents esports locals, tots els esportistes locals, amb una audiència fiable del 40% de l’aficionat local, em va dir el criat de l’amo que no estava preparat, que tenia un altra persona més qualificada, o sigui, uno del bandol moro i aquí es on tenim el pero de sempre per a poder progressar en algo; l’amiguisme, l’endoll, i el poc nivell, abunda, es conreja, naix, està present huí en jorn en la ràdio de Castelló de la Ribera, una llastima, pero és veritat, al menys mentre el ventet li bufe de cara al responsable.

Joan Alfred Climent i Quiles.

Castelló de la Ribera, Agost 2006

http://www.acicastello.org/noticia.asp?id=102

2006-08-30T11:59:00.000+02:00

L'Alta Tensió a Castelló de la Ribera

En totes les notícies que apareixen últimament sobre la lluita contra lla instal•lació de les torres d’Alta Tensió, observem que el nostre poble i el nostre alcalde no figuren en cap. Serà que Castelló accepta aquestes torres al seu terme? Sabem que no fa massa temps el nostre alcalde i, suposem que també Esquerra Unida-Castelló, formaven part de la Plataforma contra les torres de l’Alta Tensió. Així ho podem comprovar si consultàvem les hemeroteques i els enregistraments de TV Ribera. En aquests documents consta de forma clara l’opinió del senyor Gregori sobre aquest tema. L’opinió que tenia en aquell moment, és clar. Però, com passa sovint entre la classe política, i com ha passat en altres temes, el temps en el poder pot haver fet canviar les opinions i, en conseqüència, les decisions. Aquests canvis de postura poden ser més fàcils d’adoptar si darrere no hi ha un partit polític que mantinga els nivells de reivindicació que tenia quan era a l’oposició. Si aquest partit no té un funcionament en el qual es faça un seguiment i una anàlisi rigorosa de la política local, les decisions es van deixant només en mans d’aquells que formen part de l’ajuntament i, massa sovint observem com quasi tot es delega en l’alcalde. Greu error que a la llarga se sol pagar car en política. Quan això passa, els que tenen el poder solen fer-se acomodats i apessebrats. Si el nostre ajuntament accepta les torres, vol dir que claudica davant d’una multinacional de les elèctriques com és IBERDROLA, i per tant accepta la instal•lació en les condicions que vol l’empresa. Condicions no gens favorables al medi i perjudicials per a la salut de les persones.

Suposem que el senyor Gregori explicaria al seu partit les raons que el portaren a canviar de postura en el tema de l’Alta Tensió. Esquerra Unida-Castelló, podem pensar, que tots els seus membres, acceptarien convençuts, fins i tot, aquells afiliats que sempre han sigut militants de l’ecologia.

Fins ací, la referència, sobre les torres, respecte dell senyor alcalde i Esquerra Unida-Castelló, però i la resta de partits?, i la resta del poble?, què hem fet al respecte? A la resta del pobles, Manuel, Rafelguaraf, Barxeta, s’han creat plataformes cíviques contra l’Alta Tensió i la gent s’ha implicat i està fent sentir la seua veu, està intentant que els poders tinguen en compte la seua voluntat. Nosaltres no res. Hem de reconéixer que som un poble bastant meninfot. No ens mobilitzem fàcilment, ni ens comprometem encara que siguen temes que afecten la nostra salut i la nostra qualitat de vida. Ens agrada, com algú ja ha criticat en aquest pàgina, fer “política de bar”. Pense que no està malt fer “comentaris de bar”, però podríem pegar un passet més i fer algunes accions perquè la veu de Castelló es fera sentir, perquè ací som moltes i molts els qui volem que les coses es facen de forma diferent.

Nosaltres, des de la Plataforma Cívica, volem denunciar accions i omissions que no beneficien Castelló, però alhora volem donar alternatives que siguen constructives. Creiem que encara som a temps perquè passem a l’acció i ens unim als nostres pobles veïns que lluiten contra les torres d’Alta Tensió. L’ajuntament podria explicar quina és la situació actual. El senyor Gregori podria fer una assemblea explicativa com va fer alguna vegada l’anterior alcalde d’Esquerra Unida. Els senyors Andreu Pons i Eugeni Gregori, pensadors i organitzadors de les Xerrades al Musical, podrien preparar-ne una sobre el tema amb participació oberta als altres partits.

Nosaltres pensem que una de les obligacions del poder és fer pedagogia de la seua acció política, és a dir, ensenyar què és i com funciona la democràcia real. Informar de les decisions que es prenen i donar-ne les raons. Això que no se sol fer, és una de les principals causes de la falta de participació i d’implicació de les ciutadanes i ciutadans en les qüestions públiques. La conseqüència més clara és l’allunyament, cada vegada més gran, entre els polítics i els ciutadans. Tots podem pensar que el nostre poble és un poble panxacontent o, per contra rebel•lar-nos i passar a l’acció. La nostra pàgina pot servir per aglutinar iniciatives per lluitar contra les torres d’Alta Tensió.

La proposta està feta.

http://www.acicastello.org/noticia.asp?id=111